EB.Prensa.051093.ElPais.Ed.Impresa. Las Manis y Foto

Y emisoras de radio.
No tengo tiempo de ver casi nada, pero en BCN ayer vimos, al mediodia, que apareciamos en los informativos de TVE,TV3 y TELECINCO.

Ayer en diversos medios salimos, aunque fuera breve, las manifestaciones de Madrid y Barcelona.
No fuimos muchos, pero nos hicimos notar y estoy orgulloso de nuestra contribución en este proceso de Eurobank y de las Mutuas
Animo a todos

Amics i coneguts
Josep Huguet

En el cas Eurobank no estem davant d'un problema menor d'una entitat financera petita, sinó de la mala gestió d'un entramat de més de quaranta societats amb participacions creuades per encobrir operacions formalment legals però de dubtoses garanties. Tot això ja l'hi deia l'auditor Ernst&Young al conseller Homs l'octubre del 2001; però la conselleria portava el fre de mà posat. Entre les anomalies que ja s'assenyalaven llavors hi ha el finançament del banc realitzat a partir dels recursos procedents dels estalvis situats pels mutualistes com a accionistes i clients d'Eurobank. Els comptes del banc es maquillaven amb l'aflorament de plusvàlues comptables, mentre el principal accionista, Eduardo Pascual, obtenia beneficis a través de contractes privats que li asseguraven el 10% de les operacions, encara que el banc tingués pèrdues. Per què quan aquestes irregularitats van arribar a les orelles del conseller Homs, no va actuar? Quina informació passà de la conselleria al Banc d'Espanya i quan? I al revés, quina informació va transmetre el Banc d'Espanya a la conselleria en relació amb la situació d'Eurobank?
Però els interrogants vénen de més lluny. Quines informacions va rebre l'actual conseller en cap, Sr. Mas, quan exercia de conseller d'Economia i el Banc d'Espanya començà a fer un seguiment d'Eurobank des del 1996 i el març del 1999, després de la contundent acta que va aixecar aquest banc en contra de les pràctiques d'Eurobank? Quina informació rebé el conseller Mas de l'exconseller i membre del comitè executiu de Convergència Macià Alavedra després que aquest actués d'intermediari entre el Sr. Pascual d'Eurobank i el Sr. Caruana del Banc d'Espanya?
Fins aquí els interrogants sobre l'actuació del govern de Catalunya. Però el Banc d'Espanya no queda menys galdós. El Banc d'Espanya disposa del cos d'inspectors i de funcionaris de la divisió de regulació, amb un total de 530 persones. Els mantenim nosaltres, els catalans, en un de cada cinc euros, però no decidim cap representant en la direcció del Banc d'Espanya, com passa en canvi en Estats federals; i a sobre hem de patir les incompetències d'aquest organisme. Altres d'aquests organismes estatals i centralistes, com la Comissió Nacional de Valors o el Tribunal de la Competència, ja han mostrat sobradament la seva escassa eficiència i l'esbiaixada de les seves intervencions al dictat del PP. Estem doncs un cop més atrapats entre els interessos de les amistats del govern convergent i la seva proclivitat al desgovern allà on ha tingut responsabilitats i la ineficàcia i parcialitat dels organismes estatals reguladors en mans del Partit Popular.
Hi ha el risc que el lobby de les asseguradores privades amb seu a Madrid aprofiti la mala gestió de la Generalitat en els casos conflictius de l'Aliança i ara d'Eurobank per desacreditar el sector mutualista català. Ja sabem que a Madrid sempre hi ha algú que espera que Catalunya rellisqui; i de vegades hi posen pells de plàtan. Com, si no, podem interpretar l'actuació del Banc d'Espanya, que fins al mes de juny d'enguany quan els futurs clients d'Eurobank el consultaven, els assessorava afirmant que els productes d'alt interès que oferia eren solvents.
Hi ha un enemic exterior, ben segur. Però qui li obre les portes de bat a bat és l'enemic interior, el cavall de Troia, que no és altre que el desgovern, l'amiguisme, el clientelisme, la manca d'estratègia en els sectors en què és competent la Generalitat. Les fronteres diluïdes entre l'acció de govern i les intervencions d'intermediaris de pes entre administració i grups privats crea sospites sobre l'abast de les xarxes d'amiguisme. Com és que ara mateix de cada pedra o catifa que s'aixeca al país en surten Macià Alavedra o Roca i Junyent, expesos pesants de CiU? Com és que s'ha

He visto que la noticia de las movilizaciuones de ayer Salen en el CORREO de Vizcayay el DIARIO VASCO de San Sebastian. Me refiero al Pais Vasco.

Acabo de ver el artículo y la foto en El País impreso.

Un saludo.

AUNQUE NO SE MENCIONA, COMO TAL, SI QUE EL PERIODISTA RECOGE SU ESPIRITU.
GRACIAS CARMEN
:-)
=================================================================
300 MANIFESTANTES ANTE EL BANCO DE ESPAÑA
Concentración de afectados por la crisis de Eurobank en Madrid

SERVIMEDIA
http://www.elmundo.es/elmundo/2003/10/04/economia/1065267323.html


MADRID.- Más de 300 afectados por la crisis de Eurobank del Mediterráneo se concentraron el sábado durante más de dos horas junto a la sede del Banco de España en Madrid, ante la atenta mirada de viandantes y de no más de media docena de policías, para exigir soluciones a su situación.

Los manifestantes, convocados por la Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros ADICAE invadieron la acera, entre la calle de Alcalá y el Paseo del Prado, y repartieron pasquines informativos en los que exigen soluciones a su problema y proponen fórmulas al Gobierno y al Banco de España para solventarlo.

Durante todo el tiempo que permanecieron concentrados, en los que no se produjo ningún altercado, los afectados gritaron consignas como: "Chorizos, ladrones, devolvednos los millones" o "Somos ahorradores, no inversores", y exhibieron pancartas con leyendas entre las que se podía leer "Tantos años ahorrando, para acabar mendigando" o "El sistema financiero español se hunde como el Prestige".

Carmen Cardenal, miembro de la comisión de afectados que representa a 68.000 ahorradores, explicó a Servimedia que lo que pretenden es que el Fondo de Garantía se haga cargo de todos los depositantes y sea acreedor único en la suspensión de pagos.

"El Fondo de Garantía tiene medios para soportar los tres años de espera que proponen para devolver las inversiones, nosotros somos familias y no podemos esperar tres años", explicó la representante de los afectados.

Añadió que, hoy por hoy, el Fondo de Garantía tiene superávit, más de 4.000 millones de euros, y devolver el dinero a los afectados de Eurobank le supondría 80 millones, "algo insignificante para sacar a las familias del apuro en el que estamos", subrayó.

ADICAE quiere una solución para las familias que tenían depositados sus ahorros en esta entidad y en las mutuas catalanas, así como el incremento a 40.000 euros del dinero que legalmente está obligado a pagar el Fondo de Garantía de Depósitos a los afectados, que en la actualidad cubre únicamente 20.000 euros y ha dejado a más de 2.000 familias sin la posibilidad de recuperar por esta vía el dinero depositado en la entidad financiera.

Asimismo, la organización solicitará al Banco de España que prevalezcan los criterios de transparencia y control del sistema financiero español para evitar que vuelvan a surgir casos como los de Eurobank, Gescartera, AVA y otros fraudes similares.