Economia intervinguda
VICENT SANCHIS
Els errats que titllen Rajoy i el PP de “neoliberals” haurien de fer un curset bàsic d'economia per a principiants. O són ignorants o tenen mala fe. No hi ha “neoliberalisme” quan el sector públic ocupa un espai tan bèstia en un país –només cal mirar les xifres de funcionaris a Andalusia o Extremadura– o quan les grans empreses que n'articulen l'economia depenen
de la voluntat dirigida. Els irònics que en saben una mica es refereixen a l'Íbex 35 com l'Íbex 33. Senzillament perquè només Inditex i Grífols tenen prou autonomia per prendre decisions sense la intromissió de l'Estat. Les altres depenen del BOE; és a dir, de la normativa, d'adjudicacions públiques, concursos, indemnitzacions, tarifes regulades, etcètera. A Espanya hi ha una economia amb poca fibra i una intervenció pública asfixiant. La llotja del Bernabéu seria el corral de la Pacheca sense la presència dels ministres. El mateix Florentino Pérez seria un insolvent si l'Estat no l'hagués indemnitzat amb la jugada Castor. Per això ningú es pot creure les declaracions dels grans bancs. Actuen a toc de xiulet. Potser alguns sí que rebutgen, personalment, l'opció d'una Catalunya independent. Però no són persones. Són abans financers. I tenen prevista qualsevol eventualitat per garantir el seu negoci. També la independència de Catalunya. La declaració de la gran banca espanyola és un bluf. I La Caixa i el Sabadell, que temen la reacció dels clients, suen tinta verda per no haver pogut evitar-la. Per tot això cal anar-se'n.